De ruta per la Capçalera del Canal al Tossal – Ponts
Aquí us deixem unes quantes fotografies del que es pot descobrir passejant per la captació del Tossal:
Comencem la ruta de la captació a Ca l’Ermità, la primera casa de comportes vella on tot comença el març de 1862. Aquesta primera captació deixa d’utilitzar-se a partir de la riuada de 1907.
Situats sota la primera casa de comportes podem sentir com l’aigua del Segre, ja convertida en aigua dels Canals d’Urgell, travessa el primer túnel, el de la Llenguadera.
El 1912 es construeix l’assut i la primera casa de comportes nova, espai on des d’avui es controla la captació de les aigües del riu Segre.
I finalment l’ermita de Sant Isidre del Canal. Dissenyada per Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí i codirector de la Sagrada Família, el 1949 i construïda pels treballadors de la SA Canal de Urgel el 1950.
De ruta pel Canal d’Agramunt – 03/02/2024
Aquí us deixem unes quantes fotografies del que es pot descobrir passejant pel Canal d’Agramunt:
Al cementiri hi trobem al Domingo Cardenal (Vitoria 1828 – Barcelona 1901), l’enginyer constructor dels Canals d’Urgell del segle XIX.
Els safarejos d’Agramunt es construeixen 20 anys després de l’arribada de l’aigua gràcies als Canals d’Urgell i faciliten la vida als Agramuntins i Agramuntines. Una obra impressionant de 1882 que es complementa el 1924 amb el teulat i el safareix quadrat per rentar la roba dels malalts.
Darrera els safarejos, un cop travessat el Canal Principal, ens trobem amb la casilla del Villuendas. Una de les poques casilles dels Canals d’Urgell de dues plantes on hi van viure fins a vuit famílies de canalers, encarregats de mantenir la banqueta, la infraestructura i vigilar i resseguir l’aigua.
I finalment l’obra mestra del Canal a Agramunt, el “Pont de Ferro”. És una infraestructura de ferro reblonat dissenyat i constuït per Josep Maria Cornet i Mas, enginyer de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, quan la Rubinada de Santa Tecla del 1874 s’emporta el primer aqüeducte sobre el Sió construït per Domingo Cardenal el 1857.